quinatele

Etiquetats és la primera aposta de TV3 feta, exclusivament, per la seva emissió per internet.

L’any 1927, l’inventor escocés John Lodgie Baird va transmetre una imatge a una velocitat de 438 milles a través d’una línia de telèfon entre Londres i Glasgow. La fita va esdevenir una de les primeres pedres del llarg camí que iniciava un nou mitjà de comunicació: la televisió. Com era d’esperar, els anys següents i de manera gradual, es van anar incorporant novetats tecnològiques, i el 1937, ja existien emissions regulars a França i al Regne Unit. Òbviament, ha plogut molt des d’aleshores, però la televisió no ha canviat gaire. Tecnològicament sí que s’han introduït novetats, a mesura que la ciència i la tecnologia avançava, però no hi ha hagut una reinvenció total del mitjà de comunicació. Fins ara. Dins del context actual no podem entendre la televisió sense internet i, mica en mica s’estant creant continguts televisius pensats, exclusivament, per a la xarxa. Sense anar gaire lluny, casa nostra en tenim un bon exemple: TV3. La televisió pública catalana ha apostat fort per introduir programes i continguts exclusius a la xarxa. Aquest corrent, iniciat amb la sèrie “Arròs Covat” fa tres anys, s’ha mantingut fins ara. “La nostra” ha sabut copsar el canvi de rumb del mitjà i ha ofert altres programes a la xarxa abans que a les pantalles televisives. No fa gaire, TV3 ha estrenat“Etiquetats”, un nou projecte a la xarxa presentat per Valentí Sanjuan i Bibiana Ballbè. Aquesta nova aposta és un late night en horari d’acces prime time i que beu del seu predecessor “Visto lo visto”, un programa realitzat setmanalment des del Teatre Alexandra i que s’emet exclusivament a Youtube. Gràcies a la participació de diferents sponsors i a l’emissió en streaming, “Etiquetats” és viable econòmicament. Molts d’aquests programes a internet busquen a més, un finançament paral·lel mitjançant el micromecenatge. Precisament, un d’aquests casos és la nova sèrie de l’actor

“Les coses grans”, és una web sèrie escrita, produïda, dirigida i interpretada per Roger Coma.

Roger Coma, titulada “Les coses grans”. Mitjançant aquestes microdonacions, la ficció, composta de deu capítols de deu minuts cadascun, ha pogut veure la llum a la xarxa, quan potser, a la pantalla de la televisió tindria un espai anecdòtic. La televisió s’està convertint doncs, en un mitjà més democràtic que mai: si vols veure aquest programa, posa-hi diners. Un altres exemple de continguts televisiu creats per a la seva exclusiva emissió a la xarxa són els nous canals de Mediaset a la plataforma Youtube i repartits en diferents gèneres i estils: humor, life style, talent i com no, reality. Aquests canals de televisió compten amb humoristes de primera línia com Quequé o Dani Rodríguez. Gràcies a la seva productora de confiança, Zeppelin TV i a la seva nova divisió Tuiwok Estudios, el grup propietat de Telecinco també ha posat en pràctica aquesta transformació del medi televisiu. Actualment, la televisió està canviant d’una manera ràpida, implacable i continuada. Per una banda, l’espectador ja no ha d’estar regit per la imposició d’un director d’antena d’una cadena de televisió, el qual decideix què ha de veure i sobretot, quan ho ha de veure. Aquest càrrec del món audiovisual fa cas de les dades que les consultories d’anàlisi d’audiència extreuen de cada franja horària. Segons aquestes franges (matinal, acces prime time, sobretaula…) el director d’antena decideix quins continguts són els més adients per el públic que en aquell moment està veient la televisió. Però com deiem, això ha canviat d’una manera dràstrica. Les grans televisions s’han adonat del poder que tenen les xarxes socials en el moment del visionat, i que, d’igual manera, l’espectador ja no s’asseu a veure un programa determinat, sinó que decideix quan vol veure aquell producte. I no només això; l’espectador d’avui en dia parla d’aquell programa a la xarxa. La segmentació del mercat i l’agilitat de la xarxa ha permès crear comunitats a partir d’un programa determinat, lluny del seu horari d’emissió. Una bona dada de tot plegat és que, el passat febre, el gegant Twitter va comprar Bluefin Labs, un laboratori d’anàlisi de mètriques de televisió social. Si una empresa com la de les piulades no ha renunciat a la idea de concebre la televisió com un mitjà social i interactiu, serà per alguna cosa. El que deiem: director d’antena. Una espècie en extinció destinada a la
desaparició.